Panells | Congreso Reformas Agrarias y gestión de los recursos naturales en África y América Latina.

Panells

 

Panell 1 (CC) Desenvolupament econòmic, tinences de la terra i pobresa.

Coordinadors:

Nuria Duperier (Grupo de Estudios Africanos, Universidad Autónoma de Madrid)

Gonzalo Ramírez de Haro (Universidad Rey Juan Carlos)

El panell sobre desenvolupament econòmic, tinença de la terra i pobresa, s’orientarà a:

- analitzar en quina mesura els processos de reforma agrària han contribuït o no a la reducció de la pobresa (i exclusió) rural;

- identificar els factors que expliquen els diferents resultats aconseguits per les iniciatives de reforma agrària. Es pot prestar una especial atenció al tipus de mesures complementàries (de formació, accés a crèdit,… que les acompanyen;

- analitzar les iniciatives de “reforma agrària” adoptades recentment (que en alguns països atempten contra els avenços en matèria de redistribució de terres que s’havien fet en el passat) que donen lloc a la pràctica a un augment en la concentració de la propietat de la terra,

- estudiar de quina manera els processos de desruralització que s’estan donant en societats africanes i llatinoamericanes estan incidint en la tinença i distribució de la terra.

Panell 2 (CC) Reforma agrària i moviment socials

Coordinador:

Víctor Bretón (Universidad de Lleida)

La relació entre la reforma agrària i l’articulació de plataformes organitzatives d’acció col·lectiva de la població rural és un tema remarcable que no sempre ha merescut l’atenció que merita per part d’investigadors i analistes. L’anomenat anàlisi haurà de ser contemplat en el panell des de dues perspectives:

- Una de caràcter històric, analitzant la importància que les demandes per al repartiment agrari van tenir en la conformació dels moviments camperols de les dècades corresponents al desenvolupisme clàssic (anys seixanta i setanta)

- Una altra de caràcter presentista o, millor, contemporani, en el sentit d’aprofundir en les relacions constatables entre, per una banda, l’articulació de noves formes d’organització (moltes d’elles cohesionades al voltant de les identitats ètniques i no explícitament sobre un discurs de tall classista) i, per altra banda, la persistència de problemes derivats de l’irresolt problema de la (re)concentració de la terra i d’altres recursos en l’ègida del neoliberalisme.

Panell 3 (CC) Revisant la tragèdia dels comuns: viabilitat de la gestió comunitària

Coordinadors:

Albert Roca (Universidad de Lleida)

Marina Padrão Temudo (Instituto de Investigaçao Científica Tropical. Lisboa)

El 1968, Garret Hardin va escriure el famós article “La tragèdia dels comuns” que, malgrat els seus esforços més endavant per evitar interpretacions simplistes d’aquest treball, es va convertir en un text sagrat en els esforços de conservació neomaltusiana i en les intervencions neoliberals sobre la tinença de terres. La hipòtesi principal en el fons d’aquestes manté que la gestió dels recursos de propietat comuna pot ser sostenible en densitats de població baixes, però l’accés obert a les poblacions creixents i la demanda sense restricció d’un recurs finit d’individus en competència donaran lloc a la sobreexplotació i la degradació de la terra. Per tant, només amb la privatització es podria assegurar un ús sostenible i les inversions per augmentar la productivitat.

La seqüència dels esdeveniments en molts grups i societats ha negat o matisat l’enfocament de Hardin. La gestió dels recursos comunals sovint ha demostrat ser molt més resistent del que s’esperava —no en el sentit atàvic, sinó en el sentit utilitari que són la solució de les necessitats diàries de la població local— i força diversa. Aquesta resistència i diversitat poden relaxar les perspectives generals sobre la reforma agrària i sobre els coneixements locals o autòctons de la gestió de recursos, entenent que aquest coneixement i aquesta tinença de la terra estan relacionats amb les estructures socials locals i les relacions de poder. El grup proposa un enfocament comparatiu i diacrònic de la qüestió.

Panell 4 (CC) Reforma agrària i sobirania alimentària: els nous booms i el seu impacte en l’agricultura del Sud.

Coordinador:

Andreu Viola (Universidad de Barcelona)

Diversos estudis han documentat duran l’últim any una recrudescència del fenomen de la fam al planeta. El problema de la terra ha estat relacionat històricament i estructural amb la fam, per la qual cosa reforma agrària i sobirania alimentària són dos objectius inseparables.

Durant l’última dècada han sorgit algunes noves variables que estan generant una considerable controvèrsia. Alguns exemples que ens proposem analitzar en aquest panell són:

  • La venda o arrendament d’enormes superfícies de terra agrícola a inversors estrangers per part de diversos governs africans i llatinoamericans.
  • El boom dels cultius de soja transgènica. La seva comercialització ha suposar un augment frenètic de la desforestació, la degradació del sòl, i la contaminació per productes agroquímics; i és necessari destacar els conflictes socials provocats per una creixent concentració de la terra agrícola i la invasió massiva de territoris indígenes i propietats camperoles per part d’interessos agroindustrials.
  • L’accelerat augment de la producció mundial d’agrocombustibles que planteja noves amenaces per a la sobirania alimentària i la població camperola.

Aquestes situacions delimiten un interessant àmbit de reflexió i discussió, centrant-nos en l’anàlisi de l’impacte d’aquests booms comercials sobre la tinença i la gestió de la terra, les relacions agràries i l’alimentació de la població local, així com de la creixent incidència en l’agricultura del Sud d’interessos i capitals forans, desvinculats del territori i aliens a les seves necessitats.

Panell 5 (CC) Dret internacional i territoris indígenes.

Coordinadora:

Mònica Martínez (Universidad de Lleida)

L’any 1989 l’OIT va aprovar el seu Conveni 169 sobre Pobles Indígenes i Tribals en Països Independents, més recentment, el 2007, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal sobre els Drets dels Pobles Indígenes. L’aprovació d’aquests dos mecanismes jurídics en l’àmbit internacional ha marcat un abans i un després en l’agenda dels pobles indígenes i dels col·lectius i de les comunitats autòctones, una agenda centrada en el reconeixement de l’accés a les seves terres, territoris i recursos naturals. Tant en el continent americà com en l’africà, malgrat les diferències en la concepció d’allò indígena i d’allò autòcton, s’ha recorregut a processos judicials, amb resultats molt diversos, per tal de crear precedents normatius sobre els drets indígenes i reclamar que es restitueixin territoris a diversos grups.

En aquest panell ens interessarem per aquests processos i els seus efectes sobre la gestió local dels recursos naturals, així com sobre les alternatives a la via jurídica.

Panell 6 (CC) Reformes agràries orientades al mercat versus reformes no orientades al mercat.

Coordinadors:

Saturnino Borras Jr. (Saint Mary’s University. Halifax )

Carlos Oya (School of Oriental and African Studies. University of London)

La diversitat de les polítiques i accions que s’engloben sota la rúbrica de “reformes agràries” es molt àmplia i, en contexts culturals i històrics distints, susciten diferents reaccions i adaptacions. Un factor clau és el paper que juga el mercat (en aquest cas el mercat de terres en la distribució d’actius) en cada una de les mencionades polítiques. Es poden distingir orientacions en general obertament productivistes en les quals la reforma agrària és bàsicament un mecanisme de millora de l’eficiència de l’ús de la terra, en altres casos, l’objectiu fonamental de la reforma és més aviat social i polític, centrat en l’equitat, per al que el mercat com a assignació de recursos és problemàtic sinó contradictori. L’accés a la terra per part de l’agribusiness transnacional pot també adoptar mecanismes alternatius, que no interfereixen amb la propietat de la terra, com és el cas de l’agricultura de contracte, per exemple). Més recentment sembla que està en marxa un procés d’”apropiació de terres” (land grabs), i és per això que aquest panell acceptaria treballs amb certa evidència empírica sobre aquesta matèria, essent aquest un procés que dóna lloc a mecanismes transnacionals d’adquisió de terres tant basats en transnacionals comercials com mediats per estats sobirans. El panell abordarà aquests i altres debats relacionats, però en especial atenció a l’evidència acumulada sobre els processos de reformes agràries (fonamentalment de redistribució de terres) que han seguit un enfocament de mercat (compra- venda voluntària).

Panell 7 Dones rurals i camperoles del Sud

Coordinadores:

Juana Moreno (Instituto de Estudios Avanzados del CSIC. Córdoba)

Asli Ocal (Instituto de Estudios Avanzados del CSIC. Córdoba)

Des de fa diverses dècades, els processos de liberalització del comerç internacional, la privatització de la producció agrícola, la promoció dels monocultius per a l’exportació vénen desmantellant les produccions agrícoles familiars, augmentant la dependència i vulnerabilitat de camperols i camperoles que es veuen empobrits i, sovint, abocats a abandonar l’agricultura.

Aquests processos macro-estructurals, no són neutres de cara al gènere. La vigència d’estructures patriarcals fa que, segons la FAO, les dones constitueixen el 70% de les persones considerades en la pobresa absoluta en el món rural.

L’objectiu d’aquest panell és conèixer les noves problemàtiques de les dones camperoles interrelacionant les diferents esferes que afecten a les seves realitats, des d’una perspectiva de gènere. Arran d’aquest objectiu general es plantegen les següents preguntes específiques:

- Com les transformacions en les formes de producció agrícola impacten les dones camperoles?

- Quines són les estratègies tant a nivell individual com col·lectiu que despleguen les dones camperoles en aquest context?

- En quina mesura es tracta d’un context que ofereix noves oportunitats o tant sols es tracta d’una dinàmica que reforça, per contra, les desigualtats entre sexes?

- Com s’organitza l’acció col·lectiva pel que fa a la situació de les dones en el camp?

Panell 8 Nuevo activismo rural y redes transnacionales: diálogos América Latina / África.

Coordinador:

Breno Bringel (Universidad Complutense de Madrid)

En los últimos años se observa una redefinición de la política y lo político en el ámbito rural y la irrupción de unos movimientos sociales renovados en el campo (campesinos, indígenas, de mujeres, etc.). Entre muchas otras características, se puede destacar la aparición de nuevas demanadas más aglutinadoras (como la soberanía alimentaria), un repertorio de acción colectiva ampliado (desde nuevas estrategias de protestas locales a incidencias en cumbres de organizaciones internacionales como la FAO o la OMC) y una transnacionalización que ha marcado la constitución de redes, formales e informales, donde articular su trabajo más allá de la territorialidad del Estado-nación (como varias redes de dimensión regional y otras, como La Vía Campesina, de carácter internacional).

El presente Panel pretende explorar las caraterísticas y repercusiones de esta transnacionalización del activismo rural tanto en América Latina como en África. Se dará especial importancia a las conexiones, experiencias, eventos y redes transnacionales tejidas entre los movimientos del campo en las dos regiones (y sus implicaciones en términos de una nueva cartografía de resistencia regional y/o subregional), pero también entre las dos regiones (desde una perspectiva birregional y transnacional).

Entre los temas relevantes que serán tratados están:

• La identificación de los espacios y ámbitos de cooperación y conflicto, solidaridad y convergencia;

• Los cambios producidos en los movimientos (sean simbólicos, discursivos, identitarios, políticos, etc.) en su incorporación a redes más amplias;

• Los diferentes repertorios de acción colectiva (desde acciones directas más radicales a estrategias más cooperativas e institucionalizadas);

• Las experiencias y tensiones en torno a diferentes conceptualizaciones que tienen acerca de la tierra, el territorio y la reforma agraria, así como la influencia de estas convergencias y solidaridades militantes en la reconceptualización de la reforma agraria;

• La centralidad del sujeto (campesino, indígena, etc.) y la cuestión de la autonomía frente a otros actores sociales como las ONG;

• Presentación de estudios de caso sobre resistencias rurales relacionados a la minería, las represas hidroeléctricas, la actuación de las empresas transnacionales y, de forma más general, a la nueva geopolítica global de los recursos naturales;

• Análisis sobre los nuevos desafíos teóricos-metodológicos-epistemológicos que se enfrentan las diferentes áreas del conocimiento, disciplinas y escuelas interpretativas en la interpretación de este nuevo activismo rural (principalmente las teorías de la acción colectiva y de los movimientos sociales, sociología y geografía rural; estudios culturales, de desarrollo, género, campesinado, etc.)

Panell 9 State-led land policies and social reality: contradictions and interactions

Coordinadores:

An Ansoms (Institute of Development Policy and Management, University of Antwerp.)

Dominik Kohlhagen (Institute of Development Policy and Management, University of Antwerp.)

In most African and Latin American countries, the official land tenure and registration system has a very limited impact only. Local customs and practices frequently contrast sharply with the ‘should-be’ declared by legal statutes or state policy. Based on examples from different countries and regions, this panel analyses the way in which state-led interventions interact with local practices with regards to land access and land use.

- How do people locally find arrangements when confronted with inappropriate or ineffective state rules governing land?

- On the other hand, how do state law and policies take (or do not take) account of customary land tenure and local land use practices?

- Are there noteworthy reform initiatives that succeeded to reconcile an official tenure system with social realities at the local level?

Panell 10 Resolving the National and Agrarian Questions through Land Reforms: The Case of Tanzania and Brazil

Coordinador/a:

Elisa Greco (University of Napoli, L’Orientale)

Nowadays in Tanzania there is no consensus on the role and political weight accorded to the crucial sector of agriculture. The public opinion reflects a heavy political legacy of mistrust towards corrupted parastatal managers, financial mismanagements of marketing boards and government- hijacked cooperatives. On the other side, there is debate over the potential of cooperative marketing as a way of re- capitalizing middle and large rural producers, so that they can scale up production. Once the champion of non-aligned countries and enthusiastic proponent of African visions of socialism, in late ’80s the Tanzanian government surrendered to aggressive neoliberal economic restructuring and had to cut on the pillars of Tanzanian populism: public provision of basic services as health and education and governmental support to agriculture. To date, the tendency to maintain a strong role of the State in these sectors is cause of frictions with multilateral and bilateral donor organizations, on which the national budget depends. In fact, multilateral agencies suggest a model which does not prioritize food security in as much as it focuses on the promotion of non- traditional exports, inviting capitalized producers to focus on those products which can yield higher marginal profits on the international markets. What is the road towards sustainable agricultural development? Is agricultural development possible, and desirable, without a delinking strategy for the country? Should we revisit old ideas about import-substitution and industrialization instead? The panel contributors will try to investigate these issues, within a comparative perspective with the Brazilian experience.

Panell 11 Les politiques d’enregistrement des droits fonciers : du cadre légal aux pratiques locales

Coordination :

Jean-Philippe Colin (Institut de Recherche pour le Développement, Montpellier)

Eric Léonard (Institut de Recherche pour le Développement, Montpellier)

Ce panel propose un jeu d’études conduites au Mexique, au Bénin, en Côte d’Ivoire et à Madagascar, qui s’attachent à l’analyse des politiques et programmes de reconnaissance des droits fonciers – i.e., à des interventions s’intéressant plus à la nature des droits qu’à leur distribution. De telles interventions constituent le cadre dominant de la politique foncière en Afrique de l’Ouest et à Madagascar, où il s’agit d’intégrer au cadre légal des systèmes fonciers coutumiers, qui organisent sur un mode largement informel la régulation foncière depuis la colonisation C’est aussi le cas au Mexique, où la réforme légale de 1992 a relevé pour partie d’une logique de reconnaissance et de formalisation de pratiques qui s’inscrivaient souvent en contravention du cadre réglementaire de la réforme agraire.

Panell 12 ¿Qué pasó con los beneficiarios de la Reforma agraria en los países andinos?

Coordinador:

Luciano Martínez (Factuldad Latinoamericana de Ciencias Sociales – Quito)

Actualmente en los países andinos están discutiéndose algunas propuestas para disminuir los procesos de concentración de tierra a través del acceso a los recursos. En algunos de ellos se plantea directamente la Reforma Agraria (Bolivia), mientras que en otros, un proceso de entrega de tierra tendiente a disminuir el índice gini (Ecuador).

No obstante, no se recupera para nada la memoria histórica sobre los procesos de reforma agraria de la década de los años sesenta del siglo XX, en donde también se asignó tierra a campesinos y trabajadores sin tierra a través de formas asociativas (cooperativas, asociaciones, comunidades, etc.). No existe una reflexión sistematizada sobre la suerte o el destino de estos grupos de beneficiarios, lo que podría ayudar mucho en el diseño de las actuales políticas públicas de acceso a la tierra que se pretenden impulsar en estos países.

Este panel abriría esta discusión, considerando al menos tres casos del áreas andina: Ecuador, Perú y Bolivia. Se busca dar cuenta de los procesos, el éxito o fracaso de las formas de acceso a la tierra y los cambios que se dieron en un contexto en el cual, la reforma agraria era sin duda el eje central de la política de desarrollo de estos países. Una reflexión de esta naturaleza, sin duda permitirá considerar las bondades o limitaciones de estos procesos que en el momento actual pretenden ser nuevamente activados en base muchas veces a discursos relacionados con el paradigma de la economía social y solidaria o cierto comunitarismo andino que se conservaría casi intacto en sociedades que de hecho han sido transformadas por el mercado.